Els Minyons a Vallekas. ¡Todos los fachas fuera de mi barrio!

El Quique Peinado, un dels periodistes d’esquerres de referència de Madrid, bastant compromés i vallecano, diu en un llibre sobre el seu barri: “Vallecas es de izquierdas por muchas razones. El Puente de Vallecas sigue siendo el único distrito de Madrid en el que nunca ha ganado el PP (…) Creo que la señora Ayuso alguna noche se ha soñado vestida de Juana de Arco, mechas al viento, comandando una tropa de gaviotas y muchachos con flequillazo que avanzaba manu militari por la Avenida de la Albufera –l’eix central de barri– dispuesta a ilegalizar el Rayo”. De fet, alguns dels cops que vaig al camp del Rayo Vallecano, amb la seva afició antifeixista, he vist tot l’estadi cridar el lema republicà en la defensa de la ciutat durant la guerra civil, “Madrid serà la tumba del fascismo”. Fa posar la pell de gallina. I el càntic que acaba amb aquest “Todos los fachas fuera de mi barrio”. A Vallekas també hi podeu trobar molts bars alternatius, ateneus populars, botigues de material antifeixista. Durant la pandèmia, n’hi havia una d’aquestes que hi deia “Prohibidas las actitudes machistas, homofobas, racistas y entrar con mascarillas con la bandera de España”. En una zona bastant del rotllo, el Mercado de Numancia, en el seu subterrani, ple de locals alternatius de beure i menjar, hi ha la botiga de samarretes on hi podeu trobar la que diu “Vallekas is not Spain”!

Els darrers viatges minyonencs no han sigut mai, purament turístics. Tots tenien un rerefons de proposta cultural i social: a Al Hoceima, convidats per entitas amazics del Rif, al Marroc, d’on són originaris moltes terrassenques i terrassencs; a les Trobades Castelleres dels Països Catalans a Andorra i a Prada del Conflent, a la Catalunya Nord; a Euskadi a les festes de Larrabetzu i la Semana Grande de Donosti; A Singapur, representant Terrassa i Catalunya en una mostra cultural; a Còrsega, pont de mar blava; a Castelló de la Plana, convidats per la Conlloga, la muixeranga més minyona del País Valencià; a Dubrovnik i a Sarajevo pels 30 anys de la solidaritat de Terrassa amb la Guerra dels Balcans.

Enteneu doncs, que els Minyons no anem a Vallecas, gairebé sempre ho escriuen amb k, perquè sí, sinó perquè ens mola! I també perquè és el barri on ho assagen el Gatos, els Castellers de Madrid, que són els qui ens han convidat.

Els viatges a fora de Catalunya sempre es van coent a poc a poc. Tot té un començament: quan fa 3 anys vaig anar a treballar a Madrid cap al final de la pandèmia, els Gatos encara no havien recuperat els assaigs. Així que van tornar-hi, amb mono de castells, m’hi vaig presentar; no sabeu com dona vida si ets a Madrid poder anar a fer castells! Un dels seus castellers, ara el president, és el Pere Vergés, minyó també instal·lat a Madrid. En una trobada a Terrassa, on hi havia la fundadora minyona Míriam Ferrer i el Pere, és on va sorgir la idea d’anar a actuar amb els Gatos. La Míriam i el Pere m’ho van dir, ho vam parlar amb les juntes i les tècniques respectives. Buscàvem un data, i un dia, comentant-ho amb un company de feina del sindicat i de Vallecas, em va dir: y por que no os venís por la Karmela, las fiestas del barrio en julio, són las más populares de Madrid!

Li vaig comentar al Ferran de Batlle, llavors presi dels Gatos, i li van brillar els ulls: serà una gran festa! La Fiestas del Carmen de Vallecas, que es celebren el diumenge abans del 16 de juliol, són una de les festes més conegudes de Madrid. Sobretot la famosa Batalla Naval de Vallecas que es fa diumenge a primera hora de la tarda, ara, pel canvi climàtic, amb aigua reutilitzada i que organitza des de fa més de 40 anys la Cofraría Marinera de Vallekas, formada per més de 40 entitats del barri. Sabeu que a Vallekas estan convençuts que tenen “Puerto de Mar”, que també és un bar gestionat pels “Bukaneros”, pirates alternatius i principal grup d’animació del Rayo.

Hi ha dos comissions de festes, la que impulsa el Distrito, i una d’entitats més populars i alternatives coneguda com La Karmela.  Amdues tenen “casetas” d’entitats i el seu propi escenari. Els Minyons actuarem en tots dos espais. El dissabte al matí, a les 11:30h, en el vermut de la Karmela, festes aquests any dedicades a Palestina, i abans d’un dinar popular cubà, i a les 7 de la tarda al Parque Garcia Espartero, al costat del Camp del Rayo, en el programa oficial de las Fiestas del Carmen, aquí amb els Gatos de Madrid. El divendres al vespre farem l’assaig al mirador del Parque de las 7 tetas, oficialment Cerro del Tío Pío, una de les millors vistes postes de sol de Madrid. Penso que serà potent d’imatges castelleres. Les 7 tetas són 7 turons fets de les runes de les barraques autoconstruides que hi havia aquí no fa masses anys.

L’aventura castellera dels Gatos requereix capítol a part. Acostumat a la vida castellera minyona, i a veure proves de 7 netes tota la vida als assaigs, he descobert i posat en valor lo difícil que és fer 3 castells de sis en una actuació! I vull fer un reconeixement a les madrilenyes i madrilenys que en són part, i a les catalanes i catalans afincats a Madrid que s’ho creuen. Persones top! N’hi he conegut un, el Marc, actual cap de colla, que un dia em va dir “he tingut ofertes laborals per marxar de Madrid, però m’he quedat aquí per la colla castellera”. “Ets el meu heroi”, li vaig contestar. També hi ha altres terrassenques als Gatos: la Flipper que va començar a fer castells als Gatos, la Patri, que pujava als Castellers de Terrassa, el Ganxito, exbergant… Els Gatos estan cada cop més ficats a la vida vallekana. De Terrassa a Vallekas, -assagen a tocar de l’estadi- i de Vallekas al cielo!

He venut una imatge idíl·lica de Vallekas. Però és un barri dur. Amb problemes socials greus, atur alt, tràfic d’estupefaents i molt, molt roc&roll…  amb un teixit associatiu, cultural i social, potent.  Es el barri d’SKA-P, el Vals de l’Obrero i el Legalización. Ha tingut les sales de concerts més coneguts a Madrid i a l’estat de l’escena del punk i el hard-rock. Un dels seus grups actuals és No Konforme que té aquest vídeo clip “Vallekas” (https://youtu.be/k0LK80Hb_ck?si=YX7v4-3LiH9yIayK) que expressa bé, el sentit de resistència popular del barri. És també el barri de la rumba més canalla i quinqui de Los Chichos, Los Chunguitos, Las Grecas, Azucar Moreno… De les seves entitats socials més reconegudes hi ha el Ateneo Republicano de Vallekas, El gran CSO La Atalaya, molt actiu i al costat de l’espai de La Karmela. Vull destacar el Centro Cultural Comunero de Madrid, on impulsen la cultura popular castellana, dulzaineros, música, cançó… i s’hi reuneixen sectors que reivindiquen el castellanisme popular, hereus de les revoltes populars de Los Comuneros i estan convençuts que l’espanyolisme –fatxa, cañí, unitarista, tardofranquista…- els oprimeix. Un d’ells, el dia que m’hi vaig trobar, em va dir “Sabemos que sois uno los grupos más importantes de cultura popular catalana”. Són part de La Karmela, i també en són molts membres dels Bukaneros.

Quan els hi vaig dir que si els hi sabia greu que féssim l’actuació castellera  gran, amb els Gatos, amb el Consejo del Distrito municipal, sabiament em van dir: “todo lo contratrio, que se moje el Distrito llevando cultura catalana, castellers en Vallekas. Però por la noche venid a nuestros conciertos!”. Minyonament! Gatament! Vallekanament!