La temporada passada vam estar treballant, al pati i a plaça, com millorar la protecció dels castellers de la pinya en els castells folrats. Les dades existents ens mostren que aquesta posició, pel fet que els braços no protegeixen la zona cervical, presenta, en els que no tenen peus del folre, una incidència de lesions elevada i, a més, les seves lesions són més greus. Per sobre de qualsevol altre zona del castell i mecanisme de lesió, només igualada per les caigudes de membres del tronc al terra. Les dades ens diuen, també, que, de mitjana, les colles que fan castells folrats pateixen una lesió cervical greu en aquestes posicions de la pinya cada 7 anys. Si una colla no n’ha patit cap en aquest període vol dir que una altra n’ha patit dues.
Durant el 2022, hi va haver 30 castellers, situats en aquesta posició en castells folrats de totes les colles, que van requerir atenció a urgències per lesió cervical. En quatre ocasions la lesió va ser greu, provocant fractures cervicals i requerint intervenció quirúrgica. Els castells que les van provocar van ser el 5d9f (9 lesionats), el 2d9fm (7 lesionats), el 2d8f (3 lesionats), el 3d9f (3 lesionats), el 3d10fm (3 lesionats) i la resta de castells 5 lesionats més.
Fa anys que s’estudia la creació de protectors cervicals. Però, a dia d’avui, encara es veu molt llunyana aquesta possibilitat. La solució que sembla més factible és protegir el coll posant els braços per sobre les espatlles del casteller de davant, en aquelles posicionis en que sigui possible, tal com es fa a les pinyes convencionals. Configurar les pinyes d’aquesta manera s’ha anomenat “soca a l’antiga” tot i que nosaltres hem preferit dir-ne “pinya amb els braços per sobre”. És més llarg però pensem que més clar. Els primers en treballar-la van ser els Castellers de Sants. Ben aviat s’hi van sumar Vila de Gràcia, Sant Cugat, Capgrossos i Marrecs. El 2016, els de Sants van portar a plaça ja el 2d8f, el p7f i el 3d9f amb aquesta configuració de la pinya. Posteriorment s’hi ha incorporat el 4d9f, el 5d9f, el 2d9fm i el p8fm. Els resultats d’aquestes colles, fins avui, són bons. Hi ha prou evidència que els beneficis en seguretat compensen els esforços per assajar-la i resoldre alguns aspectes tècnics que es generen. Tampoc no sembla que falti pit al nucli.
Com vàreu veure, la passada temporada ho vam començar a treballar amb el 2d8f. Es va crear un grup, coordinat amb l’equip de pinyes i format pel Pol Sarrau, la Neus Rodó, l’Aina Turull, el Dani Ferrà, el Bru Vallhonrat, el Marc Casanovas i el Jaume Rosset. Primer es van fer proves només muntant un sector de la pinya i, després, amb el castell sencer. Això ens va permetre detectar els punts problemàtics i assajar algunes solucions que ens permeteren provar-lo ja a plaça, per vigílies de Festa Major (foto 1).
En un primer moment vam assajar de fer el canvi de braços avall a braços per sobre sempre deixant un casteller sense peus de marge després del folre. Això vol dir que el canvi es feia en el tercer cordó en el casteller que toca a la rengla, en el quart cordó el següent casteller i els tres restants al cinquè cordó (figura 1). Amb les proves vam veure que, tot i que protegíem més nombre de castellers, allà on coincidia l’espatlla d’un casteller amb els braços per sobre al costat d’un que els tenia avall es generava un mal encaix. Per això vam decidir que el canvi es fes tot al cinquè cordó (figura 2).
De moment, la creu i la semicreu, com tenen molt poc risc d’impacte, en cas de caiguda, van amb els braços avall. Tot i així, encara no s’ha pres la decisió de quina seria la millor configuració per a ells.
Els dos primers castellers van amb els colzes flexionats a cada costat del coll del casteller del davant i les seves mans creuades cap a les seves pròpies espatlles. Els següents castellers ja van amb els braços per sobre, com en una pinya sense folre, intentant que els seus braços estiguin tant a prop com sigui possible del coll del casteller de davant, per donar-li màxima protecció (foto 2). Els castellers que toquen a la creu i la semicreu tenen el braç que contacta amb aquesta avall.
Tal com passa en els castells sense folre, a mesura que ens allunyem del nucli es generen forats que cal omplir amb noves files de castellers. El primer, que anomenen tascó, depenent de la seva constitució, va mirant al nucli o entregirat, per encaixar bé. Va amb els braços avall però amb els colzes flexionats i posant els palmells de les dues mans a la seva pròpia barbeta, per evitar un moviment brusc en flexió del coll en cas d’impacte directe. Per tal de facilitar el muntatge de la pinya, tant pel fet que encara els propis membres de Minyons com, sobretot, els companys d’altres colles o el públic no saben bé com s’ha de muntar aquesta pinya, vam designar un membre de l’equip per a cada sector que ajudava en el muntatge. Aquestes persones també van encarregar-se de rebre les vostres opinions, un cop acabada cada prova o castell, per així anar millorant-ne la configuració i poder prendre decisions futures.
Encara estem en procés d’aprenentatge. Però pensem que aquesta primera temporada ha estat positiva. Hem avançat significativament en aquesta configuració i hem pogut identificar i resoldre problemes concrets que ens han permès portar-la a plaça amb consistència i eficàcia. La principal conclusió a la que hem arribat aquesta temporada és que muntar les pinyes amb els braços per sobre no té grans dificultats tècniques, només organitzatives. Hem d’aconseguir que tothom sàpiga com s’ha de fer i col·labori a configurar-la. Que els propis membres de la pinya puguin donar indicacions als nous castellers o als de les altres colles, independentment que hi hagi o no un tècnic que ho supervisi, per tal de muntar-la amb agilitat i eficiència. Cal seguir avançant, fer més proves, més castells i més estructures. Agraïm la col·laboració que vam tenir la temporada passada, tant de la tècnica com dels castellers, i us demanem que aquest any seguiu tenint present que l’esforç val la pena, que la seguretat dels companys de la pinya s’ho val.
Equip de pinya amb els braços per sobre