Tocar el cel i tornar

La vida és un constant de reptes i expectatives per les que lluitem i que ens fan vibrar per intentar superar-los. Per alguns. el repte pot ser més simple; per altres més complicat. Tot depèn des dels ulls d’on es miri, però si una cosa he aprés des de que estic acompanyant als Minyons és que aquí els reptes son constants, ambiciosos i sobretot, no esperen. Tocar el cel no està fet per a qualsevol persona, i ells saben com fer-ho. Sempre junts, sempre fent pinya.

Ja porto gairebé un any fent de psicòleg esportiu a la canalla i, puntualment, a la Colla. Avui encara em sorprenc de com ho naturalitzen, de com ho gestionen, de com ho viuen. No hi ha castells sense repte, però, per a molts d’ells, no hi ha reptes sense castells; és un binomi perfecte que fa que l’adrenalina, juntament amb el sentiment de responsabilitat, pertinença i la voluntat de voler ser sempre una mica millor, pujar una mica més amunt, siguin un component constant en cada assaig i en cada actuació. La clau està en trobar l’equilibri entre normalitzar el que fan (que té de tot menys de normal) i entendre que hi ha persones, i en el cas de la canalla, infants, que somien en pujar el més amunt possible. Això em va fascinar des del primer dia que vaig entrar, però trobo imprescindible entendre que en aquest procés hi ha molts factors que no controlem, que s’escapen de les nostres mans i que, quan entren amb conflicte amb les emocions, poden crear una bomba de dimensions immenses. Aquí està la part bonica: amb els ingredients precisos, aquesta bomba pot ser espectacular, uns focs artificials magnífics, increïblement bonics, però si no, pot crear un procés difícil de gestionar. Penso que és en aquestes situacionson puc aportar la meva experiència, juntament amb les famílies, les figures de referència de la tècnica, i molta altra gent que dia a dia pensa en fer millor a la Colla.

La meva feina pot semblar “complicada”, però sempre ho és menys que el que fan la canalla amb la que tinc la sort de treballar, acompanyar i gaudir de cada un dels processos que anem vivint. Tothom necessita suport en algun moment donat, tothom necessita sentir-se acompanyat i recolzat. Precisament d’això no en falta, a Minyons. Al mateix temps, una dosis des de la part més científica, teòrica inclús, sempre ens dona una altra perspectiva, i això és el que faig jo, oferir una altra perspectiva, amb altres paraules, des de la inexperiència amb el món dels castells. Gestionar les emocions des d’un espai amb calma, allunyar-nos dels judicis, gestionar les expectatives internes i externes, treballar amb objectius reals per evitar frustració i augmentar rendiment, generar consciència per gaudir del procés, acompanyar a les famílies en els seus propis processos, donar eines als/es tècnics per una millor gestió i tot allò que considerem que pugui ser útil en el dia a dia de la canalla.

És fugaç, passa ràpid i no te n’adones que ja estàs a baix. Aquesta gestió no és fàcil, i menys quan cal fer-la amb infants, però és un aprenentatge constant per la vida que ens ensenya, que si vols quelcom has de lluitar per aconseguir-ho, superar pors i confiar amb els teus. Igual de fascinant és l’organització interna d’un castell: cada posició, cada membre, cada braç col·locat on ha d’estar, fugir d’egos, assumir rols i deixar-te guiar i lider. Quantes empreses i equips podrien aprendre del que es viu allà a dins! La música sona quan comencen a pujar, però minuts abans ja han preparat meticulosament la pinya per a sustentar tot el castell, la plaça aplaudeix quan l’anxaneta aixeca el braç, però instants abans molta més gent ha creat una sincronia perfecte de moviments ben assajats per poder fer que un infant es col·loqui a dos dits de les estrelles i faci vibrar la plaça.

Tot això, i moltes més coses que no podria descriure aquí, em provoca una fascinació brutal. Poder formar part d’aquest procés és magnífic, sempre lluitant per mantenir la distància entre la fascinació i la realitat. Així, poder sumar des de la meva figura a que els reptes es compleixin.

Albert Casorrán Baró,

psicòleg de la Colla Castellera Minyons de Terrassa