La Conlloga i els Minyons: “hay que ver como es el amor”…

L’any 2017, quan la Conlloga vam actuar per primera vegada a Algemesí, al km 0 del món muixeranguer, castellers de la Colla Jove de Tarragona, amb qui vam compartir plaça, ens van dir en algun moment que érem “els Minyons de les muixerangues”. És cert que entre els muixeranguers castellonencs hi ha molta afició als castells, així que a l’alegria pròpia d’aquell dia històric per a la Conlloga es va sumar aquesta xicoteta fita, la de ser batejats com “els Minyons del món muixeranguer”.

He de dir-vos que, a mi, de primeres, allò de “els Minyons de les muixerangues” em va semblar un poc agosarat. Vaig pensar que tant de bo algun dia arribarem a aportar al món muixeranguer el que els Minyons heu aportat als castells, que tant de bo fórem capaços de mantindre al llarg del temps una essència tan característica i una manera de ser i de fer tan pròpia com teniu vosaltres. Però també he de reconèixer que aquell comentari va ser la cirereta d’un pastís que aquell dia vam menjar-nos amb il·lusió i orgull, una picada d’ullet que ens va fer vore que, potser sí, estàvem convertint-nos en una colla gran capaç de fer coses grans.

Supose que els castellers que van fer-nos aquell comentari van pensar que tant els Minyons com la Conlloga venim de zones on fer muixerangues o castells no era tradicional, però en ambdós casos vam experimentar un ràpid progrés tècnic i un important creixement social que ens ha portat a assolir grans fites i ocupar una posició capdavantera entre les colles del nostre voltant. Supose que darrere de la seguretat que la Conlloga va demostrar a plaça aquell dia, envoltada de les colles grans, van ser capaços de vore aquell saber fer dels Minyons. L’acurat i metòdic treball tècnic i el seny de qui porta els castells a plaça només quan té clar que els pot descarregar. No només fer les coses, sinó fer-les bé.

La vida va fer que l’estiu de 2022 alguns membres de Minyons i la Conlloga es trobaren a un taller de la Muixeranga dels Ports a Vallibona i establiren els primers contactes. A més, el nostre company Xavi, Xandres pels Minyons, va marxar a viure a Terrassa i va entrar a formar part de la família malva. A finals de l’estiu ens vam trobar a la diada de Sant Fèlix i ja van arribar les primeres propostes… “A vore si podem convidar-vos per la Diada de la colla!”. Encara recorde l’eufòria de la nostra xicalla més gran, molt aficionada als castells, i la cara de circumstàncies de Jaume, el nostre cap de colla, conscient de la responsabilitat de la diada. “Uf, Irene, esteu locos! Tenim el calendari ple, i ara una altra eixida de cap de setmana, llarga i molt lluny de casa.” Jo em vaig limitar a posar una miqueta de calma, pensant que això de “a vore sí…” era allò típic que diuen totes les colles i que després es queda en res. “Què ha de convidar-nos a nosaltres Minyons, esteu locos?”.

No va passar ni un mes i, ara sí, ens havia arribat la convidada, ja més oficial, a les vigílies de la XLIV Diada de la Colla dels Minyons. He de confessar que ahí vaig ser jo la que va començar a suar. Quina oportunitat i quina responsabilitat. No podíem deixar passar una proposta aixina i, sense massa debat, tot i l’exigència del calendari, vam acceptar una actuació que ja prevèiem que seria d’aquelles que deixen petjada a la colla.

Aquella vesprada de novembre vam gaudir d’allò més mostrant al públic terrassenc les semblances i diferències que tenen les torres humanes a banda i banda del riu Sènia. L’actuació va estar molt bé, però ara que ja ens coneixem, tots sabem que si una cosa ens agrada als Minyons i la Conlloga és el tercer temps. No portàvem ni deu minuts de festeta a la plaça Vella que aquella frase va tornar a passar-se pel meu cap. “Els Minyons de les muixerangues”, és que no podia ser més encertat.

Perquè, més enllà de la vessant tècnica, Minyons i Conlloga compartim una manera d’entendre els castells, les muixerangues i les nostres respectives colles. Som entitats obertes, participatives, actives, integradores i col·laboradores. Obertes a la ciutat i al barri i defensores de valors fonamentals com la igualtat. Som colles que posem l’accent en la dimensió social, cultural i festiva dels castells i les muixerangues. Que fem cultura popular al carrer i les places al temps que esdevenim tribu i família.

Aquella nit a Terrassa, Minyons i Conlloga vam fer un bon match. Vam demostrar que, sobretot, som festa i família. Per la Conlloga va ser una d’aquelles eixides que deixen petjada, que fan colla i, a més, vam marxar amb la sensació d’haver trobat una segona Conlloga una mica més al nord. I és que, amics, si nosaltres som els Minyons de les muixerangues està més que clar que vosaltres sou la Conlloga dels castells.

Des de llavors esperàvem en candeleta la vostra visita a Castelló durant les Festes de la Magdalena, que també va ser d’aquelles que deixen un bon regust. Després, hem anat trobant-nos ací i allà, compartint alguns assajos, pinyes i, com no, alguna que altra festa.

Aquesta setmana, per fi, tornem a Terrassa, aquesta vegada per actuar a la Diada del Patrimoni. Venim amb ganes de donar el màxim, de fer una gran actuació i, sobretot, de tornar a compartir amb vosaltres un cap de setmana de germanor, comboi, família, festa i cultura popular.

Minyons i Conlloga, “hay que ver como es el amor”… Teniu ja la taula preparada?

Irene López, Presidenta de la Conlloga Muixeranga de Castelló