L’any passat em vaig trobar en Cesc i en Maeso a Teatre Principal. Tenien un somriure d’orella a orella i sortien supersatisfets d’una espècie de reunió mig secreta que havien tingut minuts abans de trobar-nos. Aquella tarda s’estrenava a Terrassa la funció Encara hi ha algú al bosc… (2021), una obra teatral que explica els testimonis d’algunes de les víctimes que van patir violència sexual durant la Guerra dels Balcans. Dones violades, vexades i torturades que, després d’haver donat a llum a fills de la guerra, s’enfrontaven a la realitat de què fer amb aquelles criatures. Aquella funció em va apropar la realitat d’aquella guerra, i em va permetre conèixer, a través dels testimoniatges, una mica més la població bòsnia; els seus homes i les seves dones. Vaig anar a veure l’obra, motivat per haver descobert mesos abans la literatura balcànica; si és que se’n pot dir així a un conglomerat cultural tan complet i variat com el dels Balcans.
El meu interès pels Balcans, a part de per una qüestió historiogràfica, va venir arrel, doncs, dels llibres. La literatura pot arribar a ser una experiència immersiva d’allò més interessant a l’hora de conèixer noves realitats, mons i cultures allunyades de la nostra, i això és el que em va passar amb el món balcànic. De mica en mica, a força de llegir obres dels seus autors i de personatges que hi han establert vincles, em vaig anar declarant un fan incondicional. És per això que quan en Cesc i en Jaume em van explicar, allà al mateix Teatre, que just venien de parlar amb el cònsol de Bòsnia i Hercegovina, i que semblava que els Minyons teníem mig tancat un acord per anar a Sarajevo aquest 2023, em va venir una emoció tremenda. Els Balcans són una regió excepcional, on es barregen cultures, ètnies i religions diferents; una regió, al mateix temps, pervertida i maltractada per occident, que l’ha reduït a una terra salvatge situada a les portes d’una Europa presumptament civilitzada. Visitar els Balcans i conèixer-los a través de la seva cultura, portant-hi la nostra, pot ser, ben segur, una experiència totalment enriquidora.
Com que sé que a la Colla hi ha un munt de lectors i lletraferits, en aquest espai pretenem apropar a tothom qui ho vulgui aquells llibres que van fer interessar-me per la literatura balcànica, les seves cultures i la seva gent; un recull de llibres que poden servir per fer-nos una idea una mica més propera de quin país i quina gent anem a visitar aquest pròxim juliol, per poder gaudir plenament del viatge que ens espera com a Colla:
La piedra permanece (Libros del K.O; 2021) – Marc Casals. Després de viure quinze anys a la zona, Marc Casals desmitifica els tòpics que s’han imposat sobre els Balcans, i ho fa seguint el testimoni de 16 persones (bosnians, musulmans, serbis, croats, montenegrins, jueus, descendents de turcs…). Aquestes biografies componen un entramat contradictori perfecte; històries íntimes de resistència i reconstrucció, resultat de moltes converses i amistats entre l’autor i els protagonistes.
Un puente sobre el Drina (De Bolsillo; 2003) – Ivo Andric. La ciutat de Visegrád (Bòsnia), situada a la riba del riu Drina, va ser del tot important durant l’edat mitjana, constituint un pont de trànsit entre el món cristià i musulmà. Aquesta novel·la la història d’aquella comunitat plural i conflictiva, agafant com a punta de referència aquell pont sobre el riu Drina, lloc de trobada, de passejades i testimoni de moltes històries que engloben des del segle XVI fins al segle XX. Un puente sobre el Drina posa en evidència les tensions i enfrontaments que se succeeixen de generació en generació.
Atrapa la llebre (Periscopi Ed.; 2020) – Lana Bastasic. Després de dotze anys sense saber res l’una de l’altra, la Sara, que ha emigrat a Dublín i viu allunyada dels fantasmes del passat, rep una trucada de la Lejla, que li demana que torni a Bòsnia i l’acompanyi a buscar el seu germà, desaparegut durant la guerra. Juntes aniran amb cotxe de Mostar a Viena en un viatge que, més que un retrobament inofensiu entre dues velles amigues, serà un camí a un cor de les tenebres profundament balcanitzat. Un road trip literari de relacions complicades entre dos personatges marcats pels tabús i els conflictes.
Balcanismos. Manifiesto sobre los estereotipos (Baltica Ed.; 2020) – Miguel Roán. Els Balcans és molt més que un territori de límits geogràfics difusos que normalment identifiquem, injustament, amb la guerra dels Balcans i la violència ètnica. Aquest llibre ens proposa una immersió cultural que ens ajuda a sobrepassar els estereotips que ens impedeixen obtenir una visió panoràmica d’aquesta regió. L’autor, un extens coneixedor d’aquesta zona, analitza i desmunta prejudicis, convidant-nos a enamorar-nos d’un entramat divers de cultures.
Maratón balcánico (Caballo de Troya; 2018) – Miguel Roán. Son 42 relats amb els quals Miguel Roan narra algunes de les temàtiques més importants per conèixer els Balcans: des de la melangia envers les tradicions i la cultura balcànica, passant per les relacions entre el camp i la ciutat, la memòria de la guerra, la gastronomia, els personatges locals, els paisatges característics, la literatura, el cine i la música de la regió. Una crònica íntima d’un llarg viatge que ofereix una visió personal de l’autor sobre els Balcans, des de Trieste a Tessalònica. Una anàlisi de la psicologia col·lectiva i els costums de tots els països que van formar part de l’ex-Iugoslàvia.
Yugoslavia, mi tierra (Libros del asteroide; 2017) – Goran Vojnovic. Quan busca a Google el nom del seu pare, un oficial de l’Exèrcit Popular de Iugoslàvia que suposadament havia mort durant la guerra dels Balcans, Vladan Borojovic descobreix per sorpresa un obscur secret familiar que el fa retornar a l’inici de la guerra. Disset anys més tard comença un viatge per Croàcia, Bòsnia i Sèrbia buscant el seu pare; el contrast entre el qual ha de venir i el que recorda l’ajudarà a entendre, també, fins a quin punt es va desintegrar el món on ell havia viscut amb la seva família.
Orígens (Angle Ed.; 2020) – Sasa Stanisic. Amb catorze anys, en Sasa va haver de fugir de Bòsnia per la guerra dels Balcans i construir una nova existència a Alemanya, però ha tornat a Visegrád per retrobar-se amb els familiars que encara hi viuen. A Orígens reconstrueix la seva singular relació amb la seva àvia Kristina, que a poc a poc està perdent la memòria de tot el que va passar. En Sasa intentarà recuperar fragments del seu passat familiar (muntanyes habitades per dracs, poblets de vida inalterada, el brot de l’odi ètnic i religiós, escenes de la guerra i la fugida, la vida precària dels immigrants…) per dibuixar, de nou, els seus orígens.
Plegaria en el asedio (Automatica Ed.) – Damir Ovcina. Sarajevo, 1992: un estat que s’esfondra per donar pas a la guerra i un jove bosnià de 17 anys que queda atrapat a Grbavica, un barri ocupat per les forces sèrbies. Durant més de tres anys es veurà forçat a quedar-se allà, separat de la seva família, entre l’obscuritat i les humiliacions per part de l’enemic. Serà assignat a un grup de treball per enterrar els morts, però també serà capaç de trobar felicitat, esperança i refugi. Una novel·la amb rerefons autobiogràfic que s’enfronta als horrors de la guerra sense deixar de ser una història íntima sobre les persones, la llum i l’obscuritat que les envolta.
Si us ha picat la curiositat i esteu interessats en aconseguir algun d’aquests llibres els podreu trobar a dues de les millors llibreries de la ciutat: la Llibreria Synusia, ubicada al Carrer Montserrat, i la llibreria La Temerària, al Raval. Terrassa gaudeix d’una oferta llibretera superpotent, amb unes llibreteres especialitzades en infinitat de temes a les que els encanta xerrar, aconsellar i debatre sobre els títols que tenen a les seves llibreries. Donem-les suport!
Ramon Codinas i Fort 
Queralt Moncal 
Benet Iñigo