1993: el camí cap al 2d9fm

Enguany la Colla celebra els 30 anys del primer 2d9fm carregat de la història, un dels castells que més hem portat a plaça i que més hem dominat al llarg dels anys. Per tal de poder-nos acostar una mica a aquella fita li hem demanat a en Nani, membre de la tècnica de l’any 1993, que ens expliqui com la Colla es va plantejar arribar a un objectiu tan ambiciós com aquell: fer les primeres manilles de la història dels castells. Aquest és el primer de diversos articles amb els que ens proposem parlar, escriure i debatre sobre aquest castell, doncs de ben segur que serà una cosntrucció que ens donarà moltes alegries aquesta temporada.

L’any 93 va començar, com tants d’altres, amb un  buit de poder a la direcció tècnica. Des del 88, on vàrem carregar el nostre primer 3d9f, els anys següents van ser una lluita constant per mantenir-nos dins la selecta categoria de colla de nou, una categoria mantinguda amb molt d’esforç: 

Any 88: un 3d9f carregat (primer castell de 9 de la nostra història).
Any 89: un 3d9f descarregat.
Any 90: un 3d9f carregat.
Any 91: un 4d9f carregat.
Any 92: un 4d9f descarregat.

Amb aquest historial i amb el gran repte de tornar a descarregar el 3d9f, en Màrius assumeix la direcció tècnica de la Colla amb un grup molt reduït de tècnics (sis). L’any 93, els assajos eren dimarts i divendres. Els horaris, prohibitius, avui en dia. De fet, els dimarts eren pràcticament assajos de troncs…. Amb aquest panorama, la pregunta és evident: Com es va arribar tant lluny? El gruix de la Colla el formava una generació de joves que en prou feines tenien 30/35 anys. Uns joves amb compromís i fidelitat, tant a assajos com a actuacions. Hi havia fam de castells. Ganes d’experimentar i de probar impossibles. Evidentment, també moltes ganes de passar-ho bé. Però això ja era un signe d’identitat força acceptat. No eren conformistes. Tenint molt clar que el repte principal era descarregar el 3d9f, de reüll miràvem el 2d9fm. 

Les manilles: el món casteller ja feia temps que hi anava però la porta seguia sense obrir-se. Vam treballar a fons amb els castells de vuit i el dos de set (desde l’any 88 fins a diada del 93, 35 2d7 descarregats i 142 castells de vuit bàsics), amb sentit comú, amb molta feina d’investigació, amb unes ganes enormes de lluitar per l’impossible. Tan el tres com el dos van prenent forma i l’any 93, per Diada, després d’un bonic 3d9f, el Cap de Colla, sense dubtar demana al Litus Aranda i en Tomàs Pont que cantin la soca del 2d9fm. I comença el somni.. 

Per finalitzar aquest petit compte, no em puc estar de dir un parell de coses. 1. No som diferents a ningú: ni millors, ni pitjors. Som minyons: junts, imparables, grans. Molt grans. 2. Donar les gràcies a tots els que heu dedicat un temps de les vostres vides a la Colla. Som el que som gràcies a tu. 

VISCA ELS MINYONS DE TERRASSA!