Una història de la casa Jacint Bosch

Després de nombroses reunions, xerrades i assemblees; gràcies a un incansable equip que porta bregant durant molt de temps, sembla ser que, per fi, l’any que ve assajarem, actuarem i festejarem a les Naus de Cal Reig, l’espai que ha de ser la nostra futura casa. S’han escoltat veus partidàries al canvi i d’altres de contràries, però sembla innegable que, després de tant esforç, treball i dedicació; després de que la Colla hagi ratificat en assamblea el futur dels Minyons, aquest futur passa per abraçar amb il·lusió un nou local, deixant enrere l’espai que ha sigut la casa dels Minyons per més de trenta anys. No és aquest l’espai per recordar o explicar la infinitat d’anècdotes, aventures i desventures que han succeït entre les parets d’aquesta casa. Això ho deixem a la consciència de cadascú. Aquest espai pretén recuperar un article del Número 56 del Colla de l’any 1993, on en Joan Brugués “Bubu”, qui va ser minyó i historiador terrassenc, hi va escriure la història de la casa Jacint Bosch; i sembla ser que ho va fer per una senzilla raó: transmetre a tots els minyons i minyones de la Colla la importància de ser coneixedors d’on venim, en part, per saber, també, on anem. Esperem que la seva lectura us faci descobrir coses noves del nostre local i de la seva història; que el fem una mica més nostre i el puguem estimar una mica més. 

Casa Jacint Bosch

De segur que us heu plantejat alguna vegada quines ànimes han transitat per la casa que ara és el nostre estatge social. De fet, com creien els romans, hi ha uns esperits de la llar, uns genius locui que marquen la forma, la vida i les essències dels llocs. Pels supersticiosos se’n podrien dir “fantasmes” i pels agnòstics “història”. El que pretenem amb aquest article és, precisament, que assaboriu la rancior de la nostra llar social, ja que així de segur que ens l’estimarem més. Ara que hem restaurat la façana modernista i que està tan maca i resplendent com quan va néixer, bo serà que en descobrim la seva biografia. 

No la vam batejar així nosaltres; és el nom que figura al catàleg d’edificis d’Interès Artístic de la Gerència d’Urbanisme. Va ser projectada l’any 1912 per l’arquitecte Josep Ros i Ros, que, segons sembla, no té cap altre edifici a Terrassa. Per l’estil sembla que pertanyia a l’escola de Puig i Cadafalch. Probablement en Ros i Ros no era terrassenc. Si en descobríssim alguna cosa més, us ho fariem saber; en canvi, sí que tenim força informació de la familia Bosch que va fer construir la casa. Sens dubte, un edifici de dos casals i tres plantes no estava a l’abast de qualsevol i, per tant, la família Bosch havia de ser una de les nissagues importants de la ciutat. Qui era la família Bosch? D’on provenia el capital i patrimoni que li van permetre la construcció d’aquesta senyora casa? 

La familia bosch de basea

Els Bosch de Basea constituien un de les famílies més antigues de la contrada del castell de Terrassa. La casa pairal, Can Bosch de Basea, era una masia situada on actualment hi passa la Carretera de Rubí. Ja al segle XII hi ha documents que anomenen el lloc com “Horta de Basella”, sens dubte primitiu nom de la família que amb el temps es transformarà amb Basea. En documents del segle XVI es localitza un tal Rafael Bosch de Basea, hereu del mas, que reclama els drets del rec. Segons sembla, els Basea eren moliners de tota la vida i van aconseguir el privilegi de les aigües del Torrent de Vallparadís i de Can Palet (1193), en temps del comte-rei Alfons. Això sembla confirmar-se en el llibre del Batlle de Terrassa de 1440, on es cita els Bosch de Basea com un dels propietaris del rec de l’aigua. En definitiva, els Bosch de Basea haurien estat una familia de pagesos ennoblits que, amb una hàbil política matrimonial, havien anat aconseguint un patrimoni familiar de drets i herències sobre els terrenys del Terme de Sant Pere de Terrassa. Amb la desamortització de Mendizábal (1835), bona part d’aquells drets i herències es van transformar en propietats privades, entre les quals hi ha el solar on actualment hi ha el nostre local. 

A mitjans del segle XIX Terrassa s’estava consolidant com un dels centres més importants de la indústria tèxtil. Eren nombrosos els fills de rics propietaris agrícoles enlluernats per invertir en la indústria i fer-se un lloc entre els Galí, Busquets, Sagrera i altres industrials que havien obert el camí a la mecanització. Entre aquests que s’havien d’espavilar per afegir-se al patronat industrial terrassenc destacava, pel seu esperit d’iniciativa i empenta, en Jacint Bosch de Basea i Curet (1830-1899), autèntic forjador del patrimoni i del capital  que permetria anys venir la construcció de la casa. En Jacint Bosch i Curet va acumular un extens patrimoni en finques urbanes i rústiques, que amplià amb un notable capital industrial i d’influències. La desgraciada mort de ben jove del seu hereu, en Pere Bosch, va possibilitar que l’avi anomenés hereu universal el seu nét, Jacint Bosch i Tobella, tot i que, pel que sembla, no va heretar l’empenta i l’habilitat pels negocis del seu avi. Per la nostra història, en Jacint Bosch i Tobella és el personatge central, ja que fou ell qui va promoure la construcció de la nostra seu social. Quan l’avi va morir, en Jacint Bosch i Tobella tenia sols 9 anys, però sens dubte s’enseriria pels seus orígens sense cap dificultat en el mon de les famílies més influents de la ciutat. 

Gestació i naixement de la casa

El 1912, el jove i ric Jacint Bosch es compromet oficialment amb Maria Barata i Rocafort, filla de Joan Barata i Quintanas, amb la intenció que la jove parella s’establís a Barcelona. Tanmateix, pressions familiares fan que, finalment, decideixin fixar la residència a Terrassa. Com que els diners no valtaven ni per un cantó ni per l’altra i la febre renovadora i constructora de la ciutat hi convidada, en Jacint Bosch va aprofitar dos casals propietat de la família del Carrer Teatre per a construir una mansió a l’alçada de la categoria de les dues famílies del futur matrimoni. 

El 3 de maig de 1912, l’Ajuntament aprova el projecte de la remodelació i la construcció d’una nova façana presentat per l’arquitecte Josep Ros i Ros per la residència de la família Bosch i Barata. Les obres es van acabar l’any següent. La familia Bosch Barata va habitar la casa fins el 1936 i allí hi van néixer i shi van criar tots els seus fills. El juliol del 36 la família bosch barata va patir directament els tràgics fets que van envoltar l’inici de la Guerra Civil, els escamots descontrolats d’anarquistes coneguts com “Chiquillos de Pedro Alcócer” van detenir i assassinar tres germans de la família Barata, coneguts per la seva militància a partits de dreta. La resta de la família va haver de marxar abandonant la casa i quasi tot el mobiliari a cuita-corrents ja que perillava la seva vida, doncs era pública i coneguda la seva vinculació política. Van residir a Barcelona durant tota la guerra, doncs allà hi podien mantenir millor l’anonimat. Durant la guerra, la casa de la família Bosch va seguir l’exemple de molts altres casos similars de residències que els seus propietaris van haver d’abandonar. Van ser requisades i utilitzades com a seus administratives, sindicals, polítiques i militars. El 10 d’octubre de 1936 l’Ajuntament decideix instal·lar al Carrer Teatre número 4 els jutjats de Primera Instància i el Jutjat Municipal. Acabada la Guerra Civil, la família Bosch Barata va tornar a habitar la casa durant dos o tres anys. Conta en Josep Bosch que hi van trobar més de cinc-centes pistoles al magatzem del sota-escala, que havien estat arxivades com a proves d’assassinat o suïcidi. Cap a mitjans dels anys 40 els Bosch Barata s’estableixen definitivament a Barcelona. 

Durant els anys 50 la planta baixa de la casa Jacint Bosch va ser ocupada per una funerària i la part de dalt per l’empresa de la paqueteria Cabanes, que hi va viure fins els anys 60. La Impremta, que encara avui en dia es llogater de la planta baixa, s’hi va instal·lar a principis dels anys 60. El primer pis va ser ocupat durant la dècada dels 70 i 80 per una escola infantil, la Bethsaida, que va ser de les primeres en aplicar la immersió lingüística en anglès, amb resultats irregulars. Des del 1983 la casa Jacint Bosch s’inclou en el catàleg d’edificis d’interès artístic. A la fitxa de la Gerència d’Urbanisme s’hi destaca un estat força malmès i s’hi recomana una ràpida intervenció a la tribuna, així com la restauració de tota la façana, l’element de més interes artístic. Altres elements artístics que s’hi destaquen son la façana posterior, la vidriera i la porta de la planta baixa i l’escala principal. 

El 3 de juny de 1988 es formalitza a Barcelona la compra a la família Bosch Barata per part dels Minyons de Terrassa. La casa Jacint Bosch té nous amos. Fem-nos-en dignes… 

Joan Brugués i Clariana

Llicenciat en Història. 

Més conegut entre els actuals habitants de la casa Jacint Bosch com el “Bubu”.