Ja sabem fer servir l’APP. I ara què?

Nova temporada, nous equips, nous tècnics. Tanmateix algun dels tècnics no són pas tant nous, i arriben a aquesta aventura amb anys d’experiència però segueixen sent nous en relació a l’eina de treball principal que s’utilitza avui en dia: l’appsistència. Després de diversos tallers d’aprenentatge tant veterans com primerencs agafem més o menys habilitat en la seva gestió i comença la temporada i comencen les suors fredes a l’assaig: no em marca! He esborrat al que no era! Qui ha canviat això?! El projector no es veu! I un seguit d’expressions que més val no reproduir, no fos cas que arribessin a les orelles d’un menor… Ara, però considerem superats amb més o menys sort aquests entrebancs i comencem a saber-la utilitzar. Ens hem adonat que amb això el funcionament de l’assaig millora i la gestió de les reunions també i s’entreveuen els grans avantatges que aquest estri ens ofereix per coordinar els castells. Ara bé, també sabem que l’app no fa màgia. Que problemes molt antics, ara son digitals però segueixen existint. I per tant a tota la tècnica però concretament a l’equip de pinyes ens ve una pregunta al cap: I ara què?

A l’equip de pinyes tenim la tasca d’ordenar les persones per crear una base sòlida per al castell i si bé això es pot fer de moltes maneres i amb criteris diferents, el que es repeteix de forma inevitable és que per aconseguir-ho cal treballar molt, molt! Moltes reunions, moltes trucades, molts xats per whatsapp, assajos, actuacions, crear nous laterals, primeres, crosses, mirar les altures de les rengles, repartir l’experiència adequadament, intentar que tothom participi dels castells, tenir en compte qui ve i qui no avui, mirar si aquell ma-i-ma pot anar entre rengla i plena o rengla i buida, i un llarg etcètera. Si som capaços d’arribar a fer-ho tot, mes o menys be, aconseguirem unes bones soques que ens permetran fer grans castells, que es el que a tos i totes ens agrada. L’experiència ens diu que guanyar en velocitat al pintar i muntar les proves, vol dir poder fer més proves en un assaig, i això permet arribar més ràpidament fins als castells de 8 i de 9 i poder seguir mirant amunt.

Així doncs, i gràcies als avantatges que ens ofereix la tecnologia s’han anat implantant projectors, ordinadors i darrerament l’app amb la intenció de que ens ajudessin en aquest aspecte. Però després d’una gran inversió de recursos per part de la colla i de la tècnica i de moltes hores dedicades a la gestió de l’app, a la connexió a la xarxa al pati, a la coordinació entre equips de la tècnica per gestionar-ne l’ús, l’increment del nombre de proves acostuma a ser discret. Lluny han quedat els dies en els que l’estimat Negre cantava pinyes amb veu gruixuda i ens regalava la seva retòrica. En aquella època en un assaig es feien tres pinyes. L’equip de pinyes era d’entre 4 i 5 membres. Avui en dia amb un projector, un ordinador, un emissor de wifi, sis tablets, onze tècnics i una app normalment se’n fan unes cinc, sis si es un bon assaig, set si una és un pilar. I això ens porta al cap del camí. Perquè després de tota la feina, de les reunions, de les implementacions de noves tecnologies i de l’augment de carrega de treball que se’n deriva per a pinyes no aconseguim la dinàmica d’assaig que ens cal. Així doncs, d’entre tots els factors que intervenen en el muntatge de cada prova només n’hi ha un que des de la tècnica no podem controlar: la concentració i col·laboració de la colla. Sense la complicitat de tothom, tota la feina de preparació es veu empetitida A casa nostra des del primer dia s’ha tingut la certesa que la tècnica és la clau per fer castells, i que aquesta tècnica s’aconsegueix determinant amb precisió qui ocupa cada una de les posicions. Abans, per aconseguir aquesta precisió es cridava un a un tots els noms dels castellers i es col·locaven a la seva posició, ara tenim una app que ens facilita enormement aquesta tasca però alhora no ens permet assegurar que tothom ocupa el seu lloc i que per tant ens obliga a repassar igualment la distribució de la gent. Si no hi ha gent a lloc, no es pot repassar. Si volem guanyar temps, hi ha d’haver gent a lloc. S’ha intentat de tot: repassar entre 5 o 6 cridant els que no són a lloc, no repassar obrint la porta a la possibilitat (massa sovint) a que en el moment de tancar algú no sigui al seu lloc, repassar una persona des de dalt del porxo del King-Kong, respassar des del mig de la pinya i repassar des de fora la pinya. Hem arribat a posar un temporitzador de compte enrere projectat!! (el primer dia va fer molta gràcia, el següent dia va passar sense pena ni glòria, per cert) Penseu que quan l’equip de pinyes pinta un castell, es discuteix cada una de les posicions. Una a una. Per un 3 de 9 unes 125 posicions. Discutir vol dir intentar posar d’acord per una banda les necessitats tècniques de la posició i per l’altre la gent disponible que tenim, i valorar aquesta gent de la manera més objectiva possible tenint en compte totes les variables de les que l’equip és capaç. Un cop al pati es repeteix el procés: s’ha fet un canvi al tronc o algú està lesionat o algú no pot venir, doncs l’equip de pinyes ha de repassar totes les posicions valorant que realment l’opció escollida es la millor. Si no ens posem al nostre lloc de que haurà servit la feina de pinyes? Podem estar segurs que tothom estarà al seu lloc encara que no ho repassem?

Estimada colla, ara ve el moment clau: tenim una petició a fer-vos. Una petició que sabem, de fet sabeu, que es la clau de volta de tot aquest procés: Poseu-vos a lloc, si us plau. Ràpid, si us plau. En silenci, si us plau. A plaça també, si us plau. Ho repassem en un moment, prometem ser àgils i seguim amb l’assaig. O amb l’actuació. O fent petar la xerrada amb els col·legues. Però es imprescindible la vostra col·laboració. Crucial de fet. Els castells els fem tots i poc influeix la feina de la tècnica i de la junta per aconseguir-ho si no és en conjunt. El que de veritat ens porta a fer-los, i sobretot a fer-los dels grans -dels que ens agrada fer,vaja- es el treball de TOTA la colla. Si podem agilitzar els muntatges de les pinyes, sobretot a l’assaig, podrem augmentar el nombre de proves i per tant ampliarem la gamma de castells.. Estem convençuts que de la mateixa manera que som capaços de fer grans castells podrem fer millors assajos.

Ens veiem al pati!

Pinyes