Atac a la base rebel

La Mercè és un clàssic al calendari dels Minyons. És un dels millors exponents de la seva personalitat, exemple com han fet grans algunes places castelleres de la zona no tradicional. A la plaça Sant Jaume han escrit pàgines per a la història com el primer 5 de 9 amb folre carregat (1995) o un 3 de 10 amb folre i manilles especial per un petó que va fer la volta al món (2016); escenari de molts altres gamma extra i grans actuacions. Ara, però, també és l’espai on es va trencar una de les seqüències històriques més increïbles del món casteller. El 24 de setembre de 2023 els va caure el 3 de 9 amb folre després de carregar-lo. I aquest castell no els queia des del 2012, 11 anys enrere, i no perquè el tinguessin amagat. Durant aquest temps n’han descarregat 143. Es diu aviat.

Fins aquí les dades, que parlen per si mateixes i alhora tenen moltes lectures. Per començar demostren que el 3 de 9 dels Minyons és casa, és zona de confort, un mínim a partir del qual mirar amunt. L’estat basal de la colla. Perquè l’eficàcia s’ha mantingut intacta més enllà de l’estat de forma malva. N’han fet més o n’han fet menys, però fins i tot en temporades com la 2013 o la 2018, amb una collita de gamma extra “modesta” per ser els Minyons, el 3 de 9 ha estat allà. Sense fer soroll, sense destacar, constant i infal·lible com a mínim una desena de vegades l’any. Tant si era la base per encarar el castell de 10 com si era construcció obligada a les grans cites. I això també vol dir que la colla ha fet molts 3 de 9 diferents.

Per força alguns 3 de 9 han servit de prova per una alineació més lleugera, per un folre més reduït. D’altres hauran buscat la solidesa del volum i la veterania. I molts hauran servit per estrenar castellers en posicions de la soca, el folre, el tronc i el pom. No s’entenen aquestes xifres sense rotacions i renovacions. Els valors segurs com aquest són els ideals per fer aquesta feina i en el fons són els que permeten la transmissió de coneixement. Ben segur que els noms que apareixen en aquells croquis de pinya de finals de 2012 no tenen res a veure amb els de l’últim descarregat del 2023. I justament per això té tant valor la seqüència de 143 descarregats i sense caure consecutius. Perquè no hi ha dos castells iguals, ni per peces, ni per enfocament, ni per escenaris, però, tot i això s’ha mantingut la constant. El més normal és que en algun moment, algun d’aquests 3 de 9 amb algun debut, en alguna plaça amb poques camises, en algun d’aquests anys més difícils, per pura estadística, hagués fet llenya.

Perquè a casa t’hi sents còmode, de nit pots anar a la cuina sense encendre el llum perquè coneixes cada distància i cada racó. Però també hi ha accidents domèstics. Una joguina que s’ha escapat misteriosament al mig del passadís, un cop amb un calaix mal tancat o la gotera que de sobte apareix al sostre del lavabo. No vol dir que els fonaments no siguin sòlids. Són fets inevitables i imprevisibles, res que no s’arregli amb una mica de pomada o una petita reparació. Ho sento, Minyons, vosaltres vau començar amb les metàfores galàctiques. Per atacar l’Estrella de la Mort cal tenir una base on entrenar pilots i acumular naus. Una base discreta però ben equipada des d’on llançar l’ofensiva o bé on refugiar-se si van mal dades. I no cal preocupar-se gaire si un làser fa una petita esquerda a l’escut exterior ni tampoc obsessionar-se a mantenir-la intacta durant dècades. Que tingui un bon manteniment, però sobretot que sigui útil. Com diuen els Jedi, que el 3 de 9 amb folre us acompanyi!… o no era ben bé així.