Dos o torre? DOS i TORRE!

Enguany, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, des de la Generalitat s’ha impulsat una campanya dedicada a la llengua catalana i la seva diversitat, amb un cartell en què les varietats dialectals dibuixen una senyera.

Pel que fa al nostre camp concret dels castells, el “Diccionari Casteller” és un tema molt divertit i interessant i que sempre m’ha atret i agradat força. 

Sempre l’he entès com un dels factors importants dels que forgen l’art de fer castells com una cultura forta, especial i única.

El vocabulari casteller és molt ric atès que, en tant que és un argot específic nascut i evolucionat en diferents pobles i comarques, és un llenguatge popular compost per algunes variants dialectals amb diversos noms o expressions per a referir-se a un mateix significat (tal com es dóna en molts altres camps també, com el vocabulari del mar, dels ramaders, de la pagesia, etc).

Un fet que provoca i ajuda a que sigui així és que el territori casteller, tant el tradicional com el de nova expansió, inclou diferents dominis lingüístics de la llengua, com són el català occidental i l’oriental (i amb les seves variants: lleidatà, baleàric, pirinenc, tortosí, rossellonès…)

Amb el pas del temps, els mots nascuts a cada localitat s’han anat escampant de manera natural per tot el món casteller, adaptats amb fidelitat a la paraula original o amb algunes variacions, i, tot i que sovint en una mateixa colla es pot utilitzar més d’un nom indiferentment (aixecador/acotxador, soca/peu, amb agulla/amb pilar, etc), també trobem fets curiosos com que dues colles d’una mateixa població tinguin preferència per un mot o expressió diferents als utilitzats per l’altra colla local.

Un dels diversos exemples és el que he fet servir per titular l’article: amb quins mots ens podem referir a la construcció formada per dos castellers per pis?

Bàsicament hi ha dos noms: Tradicionalment, i de manera molt general, al Camp de Tarragona n’han dit “Dos” i al Penedès “Torre” (aquests darrers però, ho utilitzen d’una manera més militant per reafirmar-se i marcar diferències amb les altres comarques castelleres).

A la resta del món casteller, i com és el nostre cas, s’utilitzen els dos noms indiferentment i sense donar-hi gaire o cap importància, així tant es diu Dos de set com Torre de vuit, per posar uns exemples.

Pel que fa als Minyons però, i a tall de curiositat, hi ha un parell d’anècdotes divertides sobre aquest tema en concret:

Quan l’any 1981 vam anar per la torre de set, tot i haver-la carregat al primer intent va ser un castell que se’ns va resistir força (fins llavors, a partir del 4d7, tots els altres els havíem descarregat a la primera: 3d7, 5d7, 4d7ag, 3d7ps…).

Així, després d’haver-ne carregat unes quantes, no va ser fins que mig en conya vam decidir fer canvi de xip i dir-li “Dos de set” que el vam aconseguir descarregar. I així quedaria per sempre!!

L’altra història va passar uns anys després. Quan l’any 1993 vam decidir anar pel 2d9fm, de manera natural el vam anomenar així des del primer dia, mentre que els verds vilafranquins, que ja feia anys que hi treballaven, ja portaven set intents infructuosos d’aquella gran Torre de nou. Nosaltres, com és ben sabut, aquell 21 de novembre li vam fer l’aleta al primer intent, obrint la porta a una nova era i una nova categoria de castells, -acabàvem d’estrenar la primera construcció que es coneixeria com de Gamma Extra- provocant un boom mediàtic sense precedents i amb una imatge que va esdevenir icònica i que va donar literalment la volta al món.

I un dels titulars memorables, i que encara va afegir més pebre a l’amanida, va ser “El Dos ha arribat abans que la Torre!”.

*N. de l’a.: Curiosament, el fet que el Dos sigui el castell que ha marcat més la història de la Colla, potser ja ens venia marcat pel destí ja que, si us hi heu fixat, veureu que el nostre escut, des del primer dia, té forma de Torre i al mig hi portem un Dos!