Quan hi som tots…

Quan hi som tots, els Minyons, som imparables! Incombustibles! La millor colla del mon casteller! Quan hi som tots, muntem unes festes de puta mare! Tiu, recordes a Vilafranca… ara no recordo quin coi d’any va ser, que cantàvem allò de: i hem quedat tercers, i hem quedat tercers! Una setmana! Només cal una setmana! Collons si ho recordo… havíem descarregat el 3d10fm, el 5d9f, el 2d9fm i havíem carregat el pd8fm… després de dues putes hores esperant les altres colles… És que quina calor que carda, a Vilafranca… I com ens va aplaudir la plaça, eh? Dels millors moments de la història! I quantes samarretes! Sense samarretes, no hi ha 3d10! Recordes, tia… Si és que quan hi som totes… no hi ha Déu ni Sant que ens pari! Quan hi som tots… Quan hi som tots…  I recordes l’any passat, tia? Allà a Vilafranca! No vam anar als Monjos, a Cal Paco, com sempre? Que va tia, vam anar a aquella pista coberta! El primer cop que recordo no menjar la pasta seca i el pollastre rostit de Cal Paco. I el vi! No t’oblidis del vi! De vi n’hi havia, això segur! Un Sant Fèlix una mica diferent, oi? Hi vam fer la tripleta, si no recordo malament. És que queia entre setmana… la gent treballa… tornàvem de la pandèmia… Jo el que recordo és el discurs del Martí. Te’n recordes, allà a la porteria? Amb un gintònic a la mà i sobre la cadira. És que el tio quan s’inspira… i de sobte es va fotre sèriu i sentimental, el cabró. Que vinguéssim a assaig a partir d’ara… que ens havia trobat molt a faltar… Això em va fer caure llagrimeta… que si veníem tots, faríem el 3d10!… Ens va arribar, eh? Collons si ens va arribar, tiu. Tenia més raó que un Sant. Ell sempre diu que no va fer res, però com bé va dir la Maria, a vegades no cal que ens inspirin caps de colla ni presidents, sinó els minyons de peu, la gent senzilla que estima, com vol i pot, la Colla. Emperador Mikropunki! No recordo ben bé què més va dir… només recordo que aquell Sant Fèlix vam ser molts! I ens ho vam passar de puta mare, tia. Sí, tiu…. Si és que quan hi som tots… No sé si és perquè som bons o perquè ens agrada més la festa que a un tonto un llapis, però és ben bé cert que quan hi som totes… només sabem que passar-nos-ho bé. I quins castells que fem! És que quan som molts…  Que va, tia, és l’actitud que hi posem. Aixequem la cresta i fotem la sisena… De castells en sabem fer de sobres… Mira, jo sempre he pensat que som la millor colla del món casteller. No sé ben bé perquè, però quan ens ajuntem tots, quan assagem amb ganes i omplim el pati, som capaços de posar sisens amb solvència, fotem unes manilles i folres de puta mare… les pugem dos cops… i s’aguanten! Home, alguna feina darrere també deu haver-hi… que tu no vinguis els dilluns no vol dir que no s’assagi! Bueno, va, sí, també tens raó… però m’entens, no? És l’aire que es respira. Saps allò d’entrar per la porta del local i veure el pati ple? Que et vas saludant amb tothom, i trigues la vida en arribar al porxo! I ja et mires amb els col·legues i no cal dir res que ja penseu: avui la liem. Assajot i cap a la narco! I la missa negra, tia! Ai, sí! Qui la monta aquest any? Jo què sé tiu… sempre hi ha algú, no? Sí, això és veritat. I després, tornant cap a casa mig torrat, acabes de parlar de castells… si és que no sabem fotre altra cosa, eh? Saps de què sortirem? De tal, de qual… I ja se’t va fotent la boca aigua… Buah, avui al folre estàvem de puta mare… i la soca, tiu? Sí tia. Roca! És que quan hi som tots… no sé si som imparables, si fem tot allò que ens proposem o si som la millor colla del món casteller… però de gaudir en sabem una bona estona. Només cal que hi siguem tots. Només ens calem els uns als altres.