Adéu a un casteller irrepetible

Pep Bellès i Gras, (1961-2024)

Aquest passat 27 de gener del 2024 hem dit adéu a un company de molts anys i gran casteller.

Membre fundador dels Minyons de Terrassa, aquell 14 de juliol del 1979 -un parell de dies abans de complir els divuit anys- ja va sortir amb la seva primera faixa i el mocador al cap, en el dia de la presentació de la colla. Aficionat a la muntanya i a l’escalada, formava part d’aquell primer nucli de minyons que provenien del Centre Excursionista de Terrassa i, des del principi, ja va destacar com un casteller versàtil i compromès. Era un moment d’anar descobrint la tècnica castellera, en el seu cas com a component dels troncs dels primers castells de sis, de set… Com ell mateix deia: “…vas veient que estem progressant i els castells et donen més consciència de progressió quan hi ets, quan tu vas fent, escaló per escaló.”

Amb el temps, va participar en posicions clau en tots els grans èxits dels Minyons, des de fer de quart en el nostre primer 2de7, fins als grans Gamma Extra dels anys 90: al cinquè pis del primer 5de9 amb folre de l’any 1995, o fent de quart al 4de9 net del 1998, tots dos el primer cop que es feien al segle XX.

Casteller irònic, brillant i precís, però un tant reservat i sempre discret, també va protagonitzar anècdotes curioses que han esdevingut fets únics i molt especials en la història dels Minyons de Terrassa, com l’any 1993 presentant-se amb una sorprenent faixa blanca que va portar durant un temps, tota decorada amb dibuixos psicodèlics fets amb retoladors de colors, tip que, com ell mateix va explicar, “m’hagin desaparegut algunes faixes als assajos”. O l’any 1999, a Mataró, quan a mig fer un espectacular 4de9 amb folre, just en el moment de l’aleta vam veure un flaix que venia des del nucli mateix del castell. Era en Pep que, des de la seva posició de crossa al folre, amb una mà es va treure una petita càmera de butxaca de la faixa (encara no hi havia les digitals), la va encarar amunt , va disparar i la va tornar a amagar. Total, va fer la primera foto mai vista d’un castell de nou …des de dins!! Una imatge meravellosa que, curiosament, tot i fer-la sense mirar li va quedar ben enquadrada i força ben enfocada, cosa que no vam poder saber, evidentment, fins que li van tornar el rodet revelat. Un geni.

La seva manera de treballar dalt d’un castell es pot veure perfectament en aquesta altra anècdota: 21 de novembre del 1999, actuació de la Diada de la Colla al Raval de Montserrat, primer Quatre de nou amb folre i agulla carregat dels Minyons de Terrassa.

Després d’una bona pujada i d’haver carregat bé l’estructura del quatre, som al moment de la sortida dels quints (veure imatge adjunta): el pilar de l’interior ja ha pujat força enrere i, de cop, la quinta del pilar queda repenjada a l’espatlla del quint del darrera, en Pep Bellès, que ja amb un peu a la faixa del quart –jo mateix- està a mig baixar. Ell, tot i ser un moment de sortida ràpida i que aquella rengla se’ns estava enfonsant, fent gala del seu temperament impassible i curós no va perdre gens la calma i, amb gran domini, es va aturar el moment just per ajudar a tornar a lloc el pilar –un breu lapse que ens van semblar etern- i, ara sí, permetent de baixar la resta del castell i que es pogués carregar aquest primer titànic Quatre de nou amb pilar. Tot un mestre casteller.

I com aquestes, moltes més al llarg de més de quaranta anys de compartir assajos, actuacions i places, d’un company respectat, admirat i que ja forma part de la constel·lació de grans castellers que trobarem a faltar per sempre més. Pep, ha estat un plaer. Pit i Amunt!

N.A: Si voleu conèixer més com en Pep Bellès sentia i vivia la seva experiència de ser casteller i què pensava de molts dels temes relacionats amb la colla i els castells, podeu llegir les entrevistes que li vam fer al primer número de la 2a època de la Revista Colla (núm.43, juny 1990) i al número especial en motiu del 20è aniversari (núm.77, estiu 1999).