Per quan un putopont Sa Roqueta – Barna?

De minyons n’hi ha de molts tipus; fins i tot alguns que, malgrat ser d’una altra Colla, l’estima que han mostrat cap els Minyons de Terrassa ha fet que hagin acabat vestint la camisa malva. Li hem demanat a en “Krilin”, casteller de Mallorca i membre dels Minyons de Terrassa, que ens expliqui la seva història i quan va néixer el vincle que l’ha unit a la familia minyona. 

Just començar l’any 2003 (el 09 de gener) Castellers de Mallorca, amb es color grana, me donava sa benvinguda al “fet Casteller”. Molt poc després, un company me va convidar a fer un viatge per conèixer “els castells de veritat”. Era a un (innombrable) poble Català on feien una festa anomenada Sant Fèlix… Allà me va presentar a uns curiosos personatges de color malva. Què dir? Vaig quedar enganxat. El Nani, la Judit Casas, l’Oni Pujol, los Jurado, la Montse Vives, en Marc Codera… ja esteia perdut. 

Vaig tornar per la Festa Major de Terrassa, i a començar a descobrir tot un nombre de places, festes, misses negres, mikros i nova gent; no sabria dir el nombre exacte, però varen ser moltes hores d’avions cap a munt i cap baix.

L’orgull de sentir-se malva sempre ha esta enorme, però va ser insuperable quan el 04 de juliol del 2010, també per Festa Major, m’atorgaven el dret a vestir la camisa. Què dir? Llagrimeta, orgull, felicitat… Sang Malva.

La Covid-19 i dues feines m’han frenat una mica, però mai baixaran la meva felicitat quan surto del tren a la Rambla d’Egara i me torno a sentir com a casa. Torno a sentir que seré part de la meva Colla.