Per què el Colla?

Parlar de la Revista Colla és parlar de la història dels Minyons de Terrassa; de fet, és parlar d’un fenòmen encara més interessant que, personalment, em resulta del tot fascinant: la seva gent. Formar-me com a historiador m’ha permès entendre que la Història, la Sociologia, la Filosofia… son disciplines que ens acosten a les persones, a les seva manera de pensar i viure; podem apropar-nos als seus vicis, passions, defectes i virtuts; descobrir què els va portar a viure com van viure. La Història Social em resulta al mateix temps fascinant i divertida, doncs és aprenent a aquells i a aquelles que ens van precedir quan tenim l’oportunitat d’aprendre’ns a nosaltres mateixos. Amb altres paraules: comprenent el passat, podem arribar a entendre el present. Quines coses, oi? 

Amb aquests pensaments, i una mica perquè soc una persona a la que li costa dir que no, em vaig embarcar en un projecte molt motivador que, malauradament, a dia d’avui es troba aturat. Ja farà un any que el nostre President em va proposar escriure, a quatre mans amb en Bernat Pizà, el llibre de la història de la Colla; un repte majúscul que més d’hora que tard espero poder acabar duent a terme. Tanmateix, amb tot aquest temps, sí que he tingut l’oportunitat d’esbossar alguna cosa, entre arxius, notícies i converses amb minyons i minyones; un munt d’informació que m’ha permès conèixer una mica més la nostra Colla. Un dia d’assaig, explicant-li el projecte al Tomàs Pont, em va comentar que em podia deixar consultar una cosa anomenada Revista Colla; que tenia tots els números a casa i que els podia passar a recollir quan volgués. Jo no tenia ni idea de que havia existit una revista minyona; tampoc de quin era el to de la mateixa o de si havia tingut molt èxit,  però em vaig decidir a llegir-los per veure si en podia treure alguna informació pel llibre. Em vaig enganxar. 

No és aquest l’espai per explicar què va ser el Colla, això li deixo al Ramon Codinas, que amb la seva memòria segur que ho fa molt millor que jo. Només us diré que em vaig enamorar d’aquells Minyons. Em semblava espectacular llegir el Pep Bellés i l’Orobitg explicant com havien anat amb el cotxe fins a Valls, a veure el 5d8 i el 3d9f dels Xiquets; com, amb un format eròtic, en un article s’explicava l’entrada a la pinya com si fos una orgia; o com la Pepi Martínez relatava la seva plorera al descarregar el primer 4d8 de la Colla. Eren uns Minyons que no teníen límits més enllà de la dificultat d’omplir el pati i arrossegar camises a les places (ja veieu que allò del “no som prous” o “falta suc”, ha passat sempre). Els articles eren variats: s’hi barrejava política, opinió, tècnica castellera, versots, sàtires, il·lustracions… Cadascú escrivia com volia i del que bonament volia, tot coordinat sota el paraigües d’un equip editorial que remava perquè els minyons i minyones escrivissin alguna cosa; i hi sortien idees i pensaments que ajudaven, penso, a enriquir la vida a la Colla. 

Sempre he pensat que és parlant, debatent i discutint, amb disparitat d’opinions, quan surten les bones idees; quan ens nodrim i aprenem dels altres. I si és en un bon sobretaula, amb bon menjar i beure, molt millor; que es pot parlar de tot, des del respecte i la humilitat de voler aprendre de l’altre banda. Molts dels que llegireu aquestes línies sabeu que no hem estat d’acord en moltes coses, però he agraït la majoria de les converses i discussions que hem tingut sobre la Colla. 

Crec que la Revista Colla complia una mica aquesta funció: ajuntar pensaments i diferents realitats dels Minyons que, fent-les públiques, arribaven a cada racó del pati d’assaig. Em va entristir que un projecte com aquell acabés desapareixent l’any 2000, doncs després d’haver participat a diverses tècniques i juntes, d’haver fet sopars on ha sigut impossible deixar de parlar de castells, de debats, discussions i baralles amb amics i amigues, de reunions inacabables i de cerveses post assaig, sé de bona mà que el potencial dels Minyons per parlar de nosaltres mateixos és inacabable. És per aquesta raó que em vaig decidir a intentat tirar-ho endavant una altra vegada, amb el cop de mà d’un potent equip de comunicació que m’ha ajudat, i em segueix ajudant, a que això tingui una mica de cara i ulls. 

M’agradaria acabar aquest petit escrit amb una breu reflexió. Enguany publicarem una nova Revista Colla, però la considerem el número 81, seguint la línia de l’últim Colla publicat l’any 2000. Crec que és de justícia fer-ho així, doncs, malgrat haver-li donat un tomb al format, no estem inventant res. Som hereus d’aquell projecte, i és la nostra intenció mantenir-lo viu amb les mateixes motivacions que van portar als Minyons dels 80 a escriure la revista. Aquest espai pretén ser un portal obert als Minyons, un lloc on pogueu llençar les vostres inquietuds i pensaments, una eina per trobar-nos.